dilluns, 25 de novembre de 2013

Tercera Jornada: Còctel de sensacions

Amigos para siempre

El dimarts l’equip del dilluns va disputar un dels clàssics de la categoria, va jugar a la pista del Club Natació Sabadell. Com sempre hi va haver molt bon feeling entre els dos equips, tant a la prèvia com durant el partit com en el post-partit.


El petit gripau entre els prínceps blaus
Al vestuari de l’equip dels dilluns, mentre ens vestíem pel partit, hi va haver l’anècdota de la jornada, i amb números a ser l’anècdota de la temporada. El marit de la presidenta no portava la samarreta actualitzada, i davant de les conyes de tota mena que va rebre el nostre “primer damo” va optar per jugar amb una samarreta marró que també portava.
 

Partit emocionant i amb bon rotllo

Com sempre passa en els partits entre Club Natació Sabadell i Club Vòlei Papis Dilluns, aquest també va ser intens i emocionant. Ja és la setena vegada que s’enfrontaven (entre lliga Prisco, fase final lliga Prisco, campionats a Arenys i amistosos) i sempre l’equip perdedor ha guanyat almenys un set. A més cal destacar el fair-play típic entre els dos equips, on per exemple dir que l’única reclamació d’una jugada per un jugador durant un punt, va acabar amb el jugador demanant disculpes a l’àrbitre tot just acabar el punt.

Lluitar cada punt

Igualment que en el primer partit contra el Lpdopolis es va lluitar per cada pilota, i si en aquell cas qui va salvar les més inversemblants va ser en Marcelo, al partit de Sabadell va ser en Javi. La diferència, en Javi no va acabar el partit lesionat ;-)

El tercer temps

Així, com al rugbi és molt típic el tercer temps, en els partits entre Club Natació Sabadell i Vòlei Papis també.  Tot i acabar el partit a quarts de dotze, es va acabar la nit amb un meravellós sopar de tapes a un bar pròxim.

 

Dos ossos molt durs de rossegar

La tercera jornada acabava amb un doble partit Arenys-Barcelona el dissabte 23 a la tarda. Els rivals realment eren molt durs. El primer, el Bracatalunya, era un equip nou a la lliga que encara està invicte. El segon el Can Caralleu, era el campió de la fase final de l’Ametlla de l’any passat.

Perdre segueix essent divertit.

L’equip del dimecres va plantar molta cara al Bracatalunya. Per exemple en un primer set emocionant amb alternatives al marcador van acabar perdent per un ajustadíssim 23-25. En opinions dels propis jugadors i jugadores de l’equip “Quin gust dóna quan les coses et surten bé ... encara que perdem” i “Fa uns anyets ... ni de somni ens haguéssim imaginat jugar així”. En els altres dos sets també es va presentar batalla i es va arribar als 19 i 14 punts respectivament.

 
 
El cuc, versió 2.

En el partit hi va haver mostres de la gran lluita del nostre equip. Entre elles, destaca la segona versió del cuc, fet amb una habilitat extraordinària i, que va causar l’enuig d’algun dels rivals a qui no li va agradar la jugada. També cal destacar altres jugades de lluita on algú es tirava a l’estil Superman cap a les cortines i aconseguia aixecar la pilota, encara que el punt no es pogués aconseguir.

 
Perdre segueix sent divertit (II).

L’equip del dilluncres va fer un partit molt seriós i va lluitar molts punts al Can Caralleu, actual campió de la fase final de l’Ametlla. Igualment que el dimecres, al set que van plantar més cara va ser en el primer, just per fer entendre al rival, que hauria de jugar al seu màxim per no complicar-se el partit. En paraules d’un membre de l’equip “Els Vòlei papis han anat creixent i aprenent a lluitar contra els grans equips de la lliga. No ens fa por el rival, gràcies a la gran confiança que tenim en nosaltres que ens transmet l’entrenadora cada dia”. Per tant, en resum, aquesta jornada amb doble derrota contra rivals molt bons, va estar rebuda amb molta satisfacció i orgull per tots els vòlei papis, degut a que es veu que es va evolucionant i per primera vegada es planta cara a equips bons.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada