diumenge, 20 d’octubre de 2013

Sobre el pas del temps

És un fet contrastat que cos i ànima acusen de forma diferent el pas del temps. Qui de vosaltres se sent interiorment gaire diferent a quan era un súper-híper-jove de 35 anys?. Segur que molt pocs. Per exemple, tots seguim tenint ganes de jugar partits, de riure plegats, o de de fer excursions. Ara bé, també és cert que quan riem plegats de seguida comencem a mirar el rellotge amb ganes d'anar al llitet, quan fem excursions comencem a desitjar que l'autocar ens deixi a la vora del cim, i quan juguem partits no sóm conscients de la fragilitat dels nostres atrotinats cossos. 

Y para muestra, señores, para muestra un botón. Aquesta setmana tres jugadors de Vòlei Papis han causat baixa esportiva per lesió. Del dilluns, en Paco es va torçar un turmell; del dimecres en Jordi l'esquena a prendre pel sac; del dilluncres en David també un turmell fastidiat. I és que, senyores i senyors, serem macos i preciosos, però tambè fràgils com pompitas de jabón.


(Diu una mala llengua, la pitjor, la més viperina de totes, que aquestes lesions són malèficament auto-provocades: l'assegurança cotitza la pèrdua d'un peu amb 12.000 euros: no seria cosa estranya que algú estigués intentant desmembrar-se amb l'objectu de vendre el seu cos a trossos i, d'aquesta forma, pagar-se les vacances del 2014).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada