dimarts, 29 d’octubre de 2013

I tot comença, de la millor manera possible.

I ara direu: en Xavi parlarà dels partits!. Pues no!. Res no em produeix més plaer al món que torçar les coses "a mi sabor" (que deia en Sancho Panza). Així que no us diré que van ser tots tres enfrontaments impressionants. Tampoc no faré pas cap esment a que dilluns i dilluncres ja van els primers de la nostra micro-lliga interna de la meva invenció, ja que van guanyar els seus respectius partits, mentre que els dilluns van perdre contra el comando biberón (això sí, havent guanyat un set que va aromatitzar agradablement les dutxes). Si tot va com he decidit, a dia d'avui els dilluns serien els que prepararien una festa sopresa als dimecres, i els dilluncres també podrien assistir a la festa però vestits de color blanc. Finalment, ja que he dit que no parlaria dels partits, ni por asomo diré res del meravellós públic que va acompanyar als Vòlei Papis tant dissabte com diumenge, fent especial esment de l'Erika que estuvo allí, al pie del cañón, com sempre discreta, arrinxolada, somrient.

No vull parlar del que he dit que no parlaria, i em vull centrar en la setmana anterior als partits. I dir-vos que, els jubilats que cohabitem amb Vòlei Papis en actiu hem sentit que al llarg de la setmana hi havia un esperit aeri que ho inundava tot. No ha estat una setmana normal: més aviat una setmana amb perspectiva, una setmana de veure què fem, set dies de repassar possicions, de calcular forces, de ganes i de nervis. I crec que la lliga ha començat de la millor manera possible: amb il·lusio!.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada