dilluns, 23 de setembre de 2013

Funeral de l'estiu. By Volei Papis.

L'esperit Vòlei Papis diu molt de com ens prenem les coses. Que es mor l'estiu?: doncs ho celebrem amb un alegre funeral. Que la litúrgia no pot fer-se a la sala inicialment prevista?: doncs traslladem la cerimònia a la platja, on diem adéu als dies de sol embotits a dins de banyadors que sospiren per tornar al calaix al qual hivernaran, esperant que l'any següent no hagin de contenir cossos de més generoses carns.

Els rituals van transcòrrer a l'estil Vòlei Papis: amb la pompa d'uns partidillus on dilluns, dimecres i dilluncres es van barrejar entre ells de la forma més perfecta, preveient que a partir de l'endemà amb la nova temporada els membres d'un equip ja només veuran als altres a través d'una xarxa. Diu un cronista que el clímax del matí es va assolir quan el més petitet dels jugadors va oferir el seu dit en sacrifici als déus que presidien la festa.

Cap enterrament és de debó si no acaba amb un banquet funerari. Quin millor lloc que Lourdes? Quin millor moment per començar que arribar a quarts de tres al merenderu?. Si a més us dic que la carneta va ser rustida al caliu de les barbacoes que els altres deixaven abandonades ja teniu clar com funcionem els Vòlei Papis: si ajudem a recuperar gossos abandonats a través del Guatsap, com no haurem d'adoptar les brases que els altres deixen de banda?.

La part tendra del dia va arribar quan els Vòlei Papis (ho escric amb llàgrimes als ulls, pura emoció) van fer una generosa ofrena a un bailet que hi havia per Lourdes i que precissament aquell dia feia anys: un palito. Hem de cuidar la pedrera: aquell nen serà, sens dubte, un Vòlei Papis. Només haurà d'esperar uns anys.

2 comentaris:

  1. Eih.....Xavi!!!!!! Ja saps com ens agrada llegir les teves croniques i com les trobavem a faltar. Son com petits contes en el quals nosaltres som ela protagonistes. Es molt divertit i m'encanta. Ara ja estic esperant la propera.

    CRIS XXX

    ResponElimina