diumenge, 29 de desembre de 2013

dissabte, 28 de desembre de 2013

dijous, 26 de desembre de 2013

I a la quarta arriba el ple

Doncs sí, a la quarta jornada ha arribat el ple de victòries a Voleipapis.

Tot va començar en un viatge nocturn del dilluncres a Dosrius / Canyamars el divendres 13.

dimarts, 17 de desembre de 2013

Més que un club

Voleipapis és més que un club de vòlei. Una mostra d'aquest fet ha estat la implicació de tot el club en els actes de la marató d'enguany.

dilluns, 25 de novembre de 2013

Tercera Jornada: Còctel de sensacions

Amigos para siempre

El dimarts l’equip del dilluns va disputar un dels clàssics de la categoria, va jugar a la pista del Club Natació Sabadell. Com sempre hi va haver molt bon feeling entre els dos equips, tant a la prèvia com durant el partit com en el post-partit.

divendres, 22 de novembre de 2013

Posant-nos al dia


Posant-nos al dia
Com que fa un mes i mig de la darrera entrada al blog i en aquest període han passat força coses, avui farem una entrada resum amb tots els punts, incloent els partits de la segona jornada.

dimarts, 29 d’octubre de 2013

I tot comença, de la millor manera possible.

I ara direu: en Xavi parlarà dels partits!. Pues no!. Res no em produeix més plaer al món que torçar les coses "a mi sabor" (que deia en Sancho Panza). Així que no us diré que van ser tots tres enfrontaments impressionants. Tampoc no faré pas cap esment a que dilluns i dilluncres

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Sobre el pas del temps

És un fet contrastat que cos i ànima acusen de forma diferent el pas del temps. Qui de vosaltres se sent interiorment gaire diferent a quan era un súper-híper-jove de 35 anys?. Segur que molt pocs. Per exemple, tots seguim tenint ganes de jugar partits, de riure plegats, o de de fer excursions. Ara bé, també és cert que quan riem plegats de seguida comencem a mirar el rellotge amb ganes d'anar al llitet, quan fem excursions comencem a desitjar que l'autocar ens deixi a la vora del cim, i quan juguem partits no sóm conscients de la fragilitat dels nostres atrotinats cossos. 

Y para muestra, señores, para muestra un botón. Aquesta setmana tres jugadors de Vòlei Papis han causat baixa esportiva per lesió. Del dilluns, en Paco es va torçar un turmell; del dimecres en Jordi l'esquena a prendre pel sac; del dilluncres en David també un turmell fastidiat. I és que, senyores i senyors, serem macos i preciosos, però tambè fràgils com pompitas de jabón.


(Diu una mala llengua, la pitjor, la més viperina de totes, que aquestes lesions són malèficament auto-provocades: l'assegurança cotitza la pèrdua d'un peu amb 12.000 euros: no seria cosa estranya que algú estigués intentant desmembrar-se amb l'objectu de vendre el seu cos a trossos i, d'aquesta forma, pagar-se les vacances del 2014).

dilluns, 7 d’octubre de 2013

Solidarnosk

Diuen els estatuts que els Vòlei papis és una associació esportiva. Aquesta descripció és tan certa com poc precisa. Vòleipapis és una associació esportiva plena de bona gent que no dubta en ajudar-se mutuament quan algú (qualsevol, qualsevol, qualsevol) té un problema. Qualsevol problema.

Estic tremendament orgullós de formar part d'aquesta associació esportiva dita Vòlei Papis. Tremendament orgullós.

Gràcies Esther.

dilluns, 23 de setembre de 2013

Funeral de l'estiu. By Volei Papis.

L'esperit Vòlei Papis diu molt de com ens prenem les coses. Que es mor l'estiu?: doncs ho celebrem amb un alegre funeral. Que la litúrgia no pot fer-se a la sala inicialment prevista?: doncs traslladem la cerimònia a la platja, on diem adéu als dies de sol embotits a dins de banyadors que sospiren per tornar al calaix al qual hivernaran, esperant que l'any següent no hagin de contenir cossos de més generoses carns.

Els rituals van transcòrrer a l'estil Vòlei Papis: amb la pompa d'uns partidillus on dilluns, dimecres i dilluncres es van barrejar entre ells de la forma més perfecta, preveient que a partir de l'endemà amb la nova temporada els membres d'un equip ja només veuran als altres a través d'una xarxa. Diu un cronista que el clímax del matí es va assolir quan el més petitet dels jugadors va oferir el seu dit en sacrifici als déus que presidien la festa.

Cap enterrament és de debó si no acaba amb un banquet funerari. Quin millor lloc que Lourdes? Quin millor moment per començar que arribar a quarts de tres al merenderu?. Si a més us dic que la carneta va ser rustida al caliu de les barbacoes que els altres deixaven abandonades ja teniu clar com funcionem els Vòlei Papis: si ajudem a recuperar gossos abandonats a través del Guatsap, com no haurem d'adoptar les brases que els altres deixen de banda?.

La part tendra del dia va arribar quan els Vòlei Papis (ho escric amb llàgrimes als ulls, pura emoció) van fer una generosa ofrena a un bailet que hi havia per Lourdes i que precissament aquell dia feia anys: un palito. Hem de cuidar la pedrera: aquell nen serà, sens dubte, un Vòlei Papis. Només haurà d'esperar uns anys.

diumenge, 15 de setembre de 2013

Jornada Inaugural

Ja sóm aquí , Club Vòlei Papis!. Avui neix una nova etapa del Club Vòlei Papis però amb la mateixa  essència i el mateix esperit, passar-ho bé i fer esport.

Vam néixer quan un grup de pares que acompanyàvem  a les nostres filles cada cap de setmana a jugar al vòlei ens vam engrescar a formar un equip i jugar entre nosaltres. Ens ho passàvem  molt bé i es van anar afegint  més jugadors fins arribar a formar els tres equips que són avui Dilluns, Dimecres  i Dilluncres noms peculiars al igual que el nom del nostre club però que formen part de la nostra identitat que a més de tres equips som una gran família del vòlei.

Durant aquest temps de creixement els Vòlei Papis hem organitzat torneigs, un event solidari i hem compartit molt de temps tots plegats  demostrant una gran capacitat per organitzar-nos  i això ens  ha fet grans i autònoms per la qual cosa, estem aquí a la nostre presentació com a nou club amateur.

Avui és el començament d’una nova etapa que ja té la seva història però també té el seu futur, però ara tenim un present que és continuar  gaudint dels entrenos, torneigs i de fer coses tots plegats amb l’il.lusió, seny i alegria que ens caracteritza.

Gràcies a Madison, Vinizius pel seu suport així com tots aquells que han ajudat amb el material i els equips Club Vòlei Dosrius, Club Esportiu Eduvòlei de l’Ametlla i Club Natació Sabadell que no han dubtat en passar aquest dia festiu amb nosaltres.

No vull acabar sense donar-li les gràcies a la Meri la nostra entrenadora que des de un començament va creure en nosaltres i no ha perdut la paciència en els nostres inicis quan no sabíem ni passar una pilota. Gràcies per la teva dedicació absoluta, força arrolladora i per apostar per nosaltres.
   
Gràcies a tots per sentir-vos Vòlei Papis.


Club Vòlei Papis , Amunt!!!!!! 

Parlament inaugural de temporada de
 la Presidenta del Club Vòlei Papis, l'Erika Taboada,


dissabte, 14 de setembre de 2013

De Voleipapis a Club Vòlei Papis

Les persones anem evolucionant a mida que passa el temps No cap a millor, no cap a pitjor. Simplement per per ser diferents. Anem afermant les nostres creences i tenint més clar què és el que volem. Això és crèixer. I viure.

Enguany els voleipapis encetem una temporada un xic diferent. Mateixa gent, mateixa essència, mateixos objetius: l'esperit de sempre dotat, però, d'una nova estructura organitzativa: els voleipapis ara jugarem al Club Vòlei Papis, entitat que ha estat legalment i democràticament constituïda al llarg d'aquest estiu, i que comença a volar avui mateix, aquest catorze de setembre.

No crec que pagui la pena allargar-se: tots compartim l'alegria de qui surt de passeig un dia de festa amb vestit nou. Sabent, això sí, que el que hi ha a dins del vestit és el mateix que sempre ha hagut.