diumenge, 11 de novembre de 2012

¡Ay que te como la colita!

Quan Júpiter es juxtaposa a Mercuri a Arenys passen coses bones. Jo no sé si ahir aquest ordre celestial era el que hi havia, però a Aranys van passat moltes coses. I totes bones.

En primer lloc, l'Arenys Dilluns (em nego en rodó a dir-li "A", són i seran Dilluns), l'Arenys Dilluns van guanyar als Granollers Pies Blaus per 3 - 1. El partit va ser maco de veure, llàstima que les ganes de l'Esther van perdre el seu particular partit contra l'avaria que tenia a l'articulació carpo-metacarpiana i no va poder jugar. Però l'Esther no es va enfadar per això i va invocar al Déu Almaltiempobuenacara, que la va acollir amorós al si dels seus braços omnipotents. I és que no val la pena enfadar-se: ni per no poder jugar, ni per un cregui que el joc no va com hauria d'anar. No val la pena.

El tercer partit de la jornada va ser de l'Arenys Dilluncres (que entrenen dimarts), que va guanyar també per 3-1 a Sant Esteve i les seves Sesrovires (síp!: no tothom so sap, però l'únic noi de l'equip del Baix Llobregat és el mismíssim Sant Esteve, i les fenomenals mosses que l'acompanyen a tot arreu són les mítiques Sesrovires, vestals impressionants que controlen a l'equip contrari - i especialment al David - amb la mirada. Una característica d'aquest equip misteriós és que tenen prohibit seure al banc durant el partit seguint les instruccions del seu Sumo Sacerdote). El partit va ser súper-mega-hiper igualat: TAN IGUALAT que a un dels sets es van acabar els números del marcador!. Tinc retratat un 30-30, però no em dóna la gana de posar la foto.


Obviament el partit del dia va ser la desigual y sin par batalla que libraron los Arenys Dimecres contra los Molinos de Viento Marítimos. Jo, com a Dimecres de baixa mèdica, m'ho vaig veure tot una mica des de fora i haig de dir que és para mi un motivo de orgullo y de honda satisfacción veure com tots els meus companys i companyes SENSE EXCEPCIÓ van fer un joc organitzat, rebent com Déu mana, col·locant de forma preciosa, i rematant com podien. (Rematant, però). M'han encantat. I més jugant contra els botxins del Marítim, gent que rezuma juventud, energía, vigor y técnica i que - tot s'ha de dir - es van comportar molt amablement permetent una mica de joc. A mi em va semblar com quan els gats cacen ratolinets i no els acaben de matar... sinò que més aviat juguen amb ells, deixen que s'escapin els pobres i atemorits rossegadors per tornar-los a atrapar en quan els pobres ratolinets es creuen vencedors del joc.... i el gat torna a deixar anar al ratolinet mentre entre dents li diu: "¡Ay que te como la colita! ¡Ay que te como la colita!". [Vaig estar observant-los i podem discutir si aquesta lliga en realitat no els va "curta - curtíssima", però el que sí és clar és que pels que no portem tantíssims anys com ells al vólei ...veure'ls jugar a caçar és una delícia].

dijous, 1 de novembre de 2012

Primera jornada!

Les medecines em produeixen una certa borratxera, un acolocamiento que em fan venir ganes de fer nones nonetes. Diuen que la millor forma de vèncer la temptació és deixant-se emportar per la mateixa. I "ni cort ni peresós" vaig permetre a les meves persianetes que tanquéssin barraca: i em vaig introduir a un somni. 

Vaig somiar amb el que somien tots els homes del món: amb cotxes vells i atrotinats, amb els discursos de Nadal de Sa Majestat, amb dones extremadament vestides i recatades. I mentre el somni anava fent, la meva Blackberry (de la quan no em separo ni en somnis) em va fer "ping ping ping". Un missatge: un missatge de la Meri. I el missatge deia així:

T envio fotos dels tres partits d aquest cap de setmana:
Dissabte 12h: epia blau-dimecres (2-3)
Dissabte 18h: eduvolei-dilluns (1-4)
Diumenge 11h: marítim-dilluncres (3-0)

Quin missatge tan extrany!. Els Dimecres guanyant??. Els Eduvólei jugant a les 6 de la tarda? Els dilluncres i marítim jugant només tres sets? M'encanta somiar.