diumenge, 22 d’abril de 2012

Màgia.

Estàs a un bar. Estàs a un bar bussejant una conversa interessant acompanyat per algú estimat quan de cop i volta alguna cosa passa. Tot queda en silenci. Mutis. Alces el cap i veus un munt de persones que et somriuen, et miren. Sents un no-sé-què que t'atravessa. Apareix una bossa de paper marró, et diuen "mira", et diuen "és per tú". L'obres. Un petit príncep, enorme, gros, pesat. Per què em costa alçar-lo tant?. M'encanta. L'obro. És un d'aquells que quan passes una pàgina es desplega un enorme escenari al teu davant. Genial. Alço un altre cop la vista: somriures. Molts!. Una veu per l'esquerra em diu: "mira què hi posa a les contres".

Un munt de coses maques, precioses dedicatòries. Impressionants. El meu cor encara està estabornit.

Els grans diuen que la màgia no existeix. Mentida. Jo, que sóc gran, us asseguro que la màgia existeix: la màgia - per si no ho sabíeu - és alló capaç de tranportar-te al món del que sembla impossible... i es pot fer amb paraules. Sí que existeix la màgia sí. I els mags. Els mags com vosaltres.

2 comentaris:

  1. Xavi...no deixo de riure, m hagués agradat estar amb tu pel poble mentre llegies...crec que seria bonic fer una passejada per aenys amb tu, parant a cada lloc emblemàtic o.curiós per a que llegisis un paràgraf!!
    Una abraçada immensa immensa!!

    Queralt

    ResponElimina
  2. Todo se andará. Todo está pensado. Ja veuràs! Temps al temps.

    ResponElimina