diumenge, 4 de març de 2012

Arenys A vs Vall Hebron.

Un partit raro. Un día raro. Estrany. Distint. Estava tothom com amb son, ulls inflats. El pavelló estava ple de gent que feien un soroll gens musical. El partit va ser, vist des de les grades, un partit de mantega treta de la nevera, una compota de pera. Una foto de família ràpida al principi. Els d'Arenys, perdent els sets un darrera l'altre de forma peculiaríssima. A en Teeo no li va sortir ni una foto decent, totes mogudes, totes rares. En acabar el partit tothom (los de aquí, los de allí) va desaparèixer por arte de birlibirloque fins el punt que si no for per la Meri que llamó al orden a los allí presentes la pista encara ara seguiria muntada.

Hi ha dies que las ranas se meten con las chías. (Que deia la meva abuelita).

2 comentaris:

  1. Pos quina pena, així que no em vaig perdre un gran partit :-S

    Sapigueu que us vaig tenir present mentre caminava per uns senders fantàstics del pirineu molt ben acompanyada:-), una ruta molt recomanable, la podeu consultar aquí: http://www.baqueira.com/rutas/ca/Ruta33.htm

    Esther

    ResponElimina
  2. Doncs sí, la sensació rara també es va respirar dins de la pista. Sense desmerèixer a l'equip contrari, senzillament van ser SUPERIORS, l'ambient de l'equip era extrany: desconcert, desconcentració, desorientació, desencert, desànim.....DESÒRDRE; DES, DES, DESTOT!!!!, a més no hi havia preparat postpartit!!!!, era un dia en que tots teníem després coses vàries, hi havia pressa. No us va quedar un regust amargant de boca?? ......gent de la Vall d'Hebron, vàreu jugar MOOOLLLTTT BÉÉÉÉ!!!! i queda pendent un postpartit.

    ResponElimina