diumenge, 11 de març de 2012

Arenys vs Arenys (o Dimecres vs Sinera)

Jugar a casa és agradable. Fer-ho en família encara ho és més. No havíem jugat mai contre els del Sinera i, la veritat, ha estat una sorpresa en més d'un sentit: hem descobert que qui menys ens pensàvem TAMBÉ porta a la sang el verí del volei; hem vist alegria; hem vist jugades genials. Però hem vist, sobre tot, prosopopeya. Alguna diferència, sí, sobre si eren dits o dobles, si a dins o a fora, però al final s'ha imposat el "va, tira que tenim ganes de jugar". Fins i tot al final ni vam canviar de camp!. Esperit voleipapis!.

Al final vam guanyar els de l'Arenys B (o dimecres). Fet extraordinari, únic, dicho sea de paso. I quan sortia algú em va dir "no estas content?: heu guanyat!". I durant la tarda em va venir al cap un passatge del llibre "El temor de un hombre sabio", i que reflecteix perfectament el que jo penso:

- Mira eso. ¿Por qué iba a querer ganar la partida?
Miré el tablero
- ¿El objetivo no es ganar? - pregunté.
- El objetivo - dijo Brendon solemnemente - es jugar una hermosa partida. ¿Qué interés podría tener yo en ganar una partida que no fuese hermosa?.

1 comentari:

  1. ole, ole i ole... pels voleipapis i també...voleimamis d'Arenys... jajajaj....

    Moltes felixitats a tots....
    A veure si un dia pujo amb la trompeta i faig de fan i admiradora de veritat...jajajaj

    ResponElimina