dijous, 29 de desembre de 2011

(Paciència!)

La paciència és la capacitat mental que permet ajornar i controlar impulsos i perseverar en una conducta malgrat les dificultats. Es considera una virtut cardinal al cristianisme (anomenada temprança), oposada a la ira.[1] L'arquetip bíblic de la paciència és Job. La paciència es posa a prova amb provocacions alienes (reals o suposades), que augmenten les possibilitats de desfermar una reacció immediata i no esperar per obtenir un major guany (impulsivitat). Segons Sant Agustí, és la fortalesa de l'ànima enfront les passions, en una línia similar al budisme.


(Wiki dixit)

dilluns, 26 de desembre de 2011

Sabadell vs Arenys A


Desembre ha estat el mes del tie break a voleipapis: després de l'emocionant diumenge de l'Arenys B contra el Granollers, el dimarts 20 de desembre es va repetir l'emoció entre el Sabadell i l'Arenys A. La sort va voler aquest segon cop acompanyar l'equip arenyenc, i diem sort perquè això és el que va caler per guanyar al C.N.Sabadell: va ser dur, molt dur i renyit. 

Ara bé, els sabadellencs també ens van mostrar l'altra cara de la moneda: entranyables, amables, AMICS. Després del partit que vam acabar gairebé a les dotze de la nit ens vàren conduir al racó on després del seus entrenaments “comenten la jugada”, Bermejo's es deia, i vam menjar d'allò més bé unes tapes que ja tenien encarregades, amb la millor companyia del món. Al gener el Sabadell juga contra l'Arenys B, vindran a casa i no sabem si podrem estar a l'alçada de tanta hospitalitat.

Vam passar un partit genial i un postpartit encara millor. Només va haver-hi una pega, i es que el Massimo, l'Esteve i el Joan Marc no hi eren.

[Serà que el volei acaba reunint a persones meravelloses per passar una bona estona, però juguem contra qui juguem, sempre trobem un contrincant extraodinari, tant dins com fora de la pista.]

diumenge, 18 de desembre de 2011

Arenys X vs Granollers!


Tot un partit, sí senyor. I els d'Arenys ens quedem amb tres sensacions. La primera és que ha estat un partit molt emocionant, a on de forma clara i justa el tie break ha donat la victòria als amics de Granollers. La segona impressió amb la qual hem sortit és que ha estat un gust jugar contra un equip que en cap moment ha perdut el somriure ni l'elegància: tronkitos (o com s'escrigui), torneu quan volgueu, que aquí teniu casa vostra. I, finalment, una abraçada ben forta per la Pam, una nova víctima de la tongada de lesions que está diezmando nuestras filas, desposeyéndolas de sus valores más sui géneris: Isa, Tere, Vadó, Pam: aaaamuuunnt!!.