diumenge, 21 de novembre de 2010

Hasta la victoria, siempre! (El Che)

Avui l'equip A ha superat la seva primera batalla front l'adversitat: Ha guanyat a l'equip de veteranes de Sant Esteve, que, per a la vostra informació, ha estat campió de la Lliga Catalana de Waterans 2009. Us adjunto un  video. En tinc la tira!

Soparet de germanor

El sopar va anar bé. De fet, quan penso en el que vam fer, se me pone la gallina de piel. Recordeu la reconfiguració del menjador?: passejant les taules d'una banda a l'altra fins que vam aconseguir a) veuren's tots les cares, i b) que en Vadó tingués un parell de potes entre les cames. La música. L'humus. Els crits de guerra (Ramon, Ramon, Ramon...). La Meri venent números. La Cristina rient com una posesa en veure cares groc-verdoses. Les torrades de poma, formatge i mel. El Cant de la Sibil·la. L'aire pur i transparent de l'ambient.

Els mojitos.

L'operació de llavis.












Aportacions plis!!!

Sóm collonuts

I ho afirmem des de la més profunda humilitat: som collonuts. Per moltes i variades raons: ens ho passem pipa; ens estirem com ningú no ho ha fet mai a una edat on l'artritis comença a treure el nas; aguantem desperts fins les tres; ens flexionem i reflexionem; som uns enamorats de l'humus; tenim les bambes més xules, i les samarretes més verdes; l'edat no ens afecta, i el sexe encara sí (gràcies a Déu); i, per sobre de tot, estem orgullosos de ser entrenats per la pilota de proves de resistència de Derbi més temerària i mefistofèlica del món mundial: Ella.

Per què més som collonuts?